Canvi de cicle o d’escola. Afrontar-ho en família

Debutar en la paternitat porta implícits tota una sèrie de temors, dubtes i interrogants als quals hem d’anar fent front a mesura que creixen els nostres fills. Un dels moments que ens angoixa més, en part perquè també desperta la por dels nostres fills, és un canvi de cicle, que en alguns casos també comporta canviar d’escola. Passa entre l’escola bressol i la d’infantil i primària, entre primària i secundària i, després, al començar la universitat o un cicle de grau mitjà o superior.

El Nasar Taghi (a la fotografia amb la seva mare) es troba justament en el segon supòsit i ara està a punt de començar l’ESO en una nova escola. El centre, concertat, imparteix infantil, primària i secundària, cosa que implica que molts dels companys ja es coneixen. “Al Nasar li preocupa no encaixar o no fer amics, tot i que nosaltres confiem que trobi nois i noies amb qui s’avingui i l’ajudin a integrar-se”, afirma Yousra Chefchaouni, la seva mare. Hi confia perquè el dia de portes obertes, quan va visitar el centre amb els seus pares, “el Nasar ja va conèixer un grup de nens, amb els quals va estar xerrant i va fer un tomb pel gimnàs i les instal·lacions”.

“Va tenir una bona primera impressió de l’escola –afegeix–. Després ja veurem què passa en el dia a dia, quan comencin les classes i la rutina, perquè en realitat és un noi que li costa fer amics nous”.

Contenido Relacionado

TEMENCES PARENTALS

A la Yousra i a l’Ibrahim, pares del Nasar, els tranquil·litza que dos amics de l’antiga escola del seu fill també comencin l’ESO al mateix centre, on també estudien dos veïns més grans. El que els preocupa és la distància que el noi haurà de recórrer quatre cops al dia i com compatibilitzarà els horaris de classe amb els de la perruqueria que tenen a Ripollet. “És probable que algun dia hagi d’escalfar-se el dinar que jo li deixi preparat la nit abans i hagi de dinar sol, però també és una manera d’espavilar-se”, diu la mare. Tot i així, han triat el centre perquè, “contràriament a l’institut que ens queda més a prop de casa, aquest és petit, només té dues línies per curs, tothom es coneix i està tot més controlat”.

L’escola on el Nasar debuta la setmana vinent abans era de monges. Ara continua fent l’assignatura de religió. “Nosaltres som musulmans i era un tema que ens angoixava, però, tot i que ara l’assignatura l’enfoquen més en el tema dels valors, ens han comentat que en cas de no sentir-s’hi còmode pot marxar a una altra aula o a la biblioteca a llegir, estudiar, fer deures, etc.”, explica la Yousra. Quant a la creixent autonomia que caldrà que el seu fill adquireixi per organitzar-se, assenyala que aquest estiu “ja hem fet que es fixi més en les coses i que, per exemple, al matí es prepari ell l’esmorzar i endreci l’habitació”.

ACOMPANYAMENT

“Sovint també li recordem que haurà de ser més responsable que a primària, ja que els professors no li estaran tan a sobre i haurà de ser més resolutiu, aprendre a treballar en grup…”, afegeix la Yousra. La secunda en la idea Patrícia Galiana, cap d’estudis de l’Institut Gorgs de Cerdanyola del Vallès: “Passar de l’escola, un espai on els infants han estat molts anys i molt protegits, a l’institut als 12 anys és un trasbals per a la majoria de nois i noies. Les seves expectatives de canvi són molt grans, tenen ganes que els tractem com a adults i el pas definitiu es fa al deixar l’escola dels petits”.

Els joves no saben ben bé què els espera a l’institut, i això, en paraules de Galiana, “els provoca nerviosisme i excitació”. Ara bé, què hem de fer les famílies? “Acompanyar-los, com hem fet fins ara, donant-los seguretat i mostrant la nostra disponibilitat si ho necessiten”, suggereix Galiana, que subratlla que “les pors dels pares no són les mateixes que les dels nens que s’incorporen a l’institut”. Per tant, continua, “el millor és que no ens avancem a suposar les possibles dificultats que trobaran”, i recomana que estiguem “al seu costat, però sabent que el procés l’han de fer ells, que són els que han de viure fasi també en dos aspectes que angoixen els progenitors: “Els nois i noies sempre estan acompanyats per adults –els professors dels centres– i els alumnes grans no tenen cap interès pels petits. Per tant, les interferències entre cursos són mínimes”. “Com la majoria de coses en la vida, com més tranquils estiguem nosaltres, més seguretat els donarem”, prossegueix.

ADAPTACIÓ

Per a Galiana, una de les principals dificultats que troben els nois a l’institut és passar de pocs professors a primària a un per matèria a l’ESO, ja que això implica una capacitat organitzativa per a la qual no sempre estan preparats”. És important, continua, “que facin servir l’agenda, que escoltin les instruccions del professorat i facin preguntes si tenen dubtes (que en tindran), i que es mentalitzin que cada dia han de dedicar una estona a l’estudi a casa per consolidar el que han treballat a classe”. Des de l’institut són conscients de la dificultat de l’adaptació a primer, i per això intenten “fer un acompanyament més intensiu a través de tutors entregats i vocacionals, un equip docent que vagi a l’una, molts acords comuns i oferir tot el suport possible a alumnat i famílies a través d’entrevistes personals i de grup, tantes com calgui”,destaca la cap d’estudis. “Després d’un mes de curs, també es fa una avaluació inicial i s’informa les famílies del procés d’adaptació dels seus fills, tant en aspectes de continguts  i treball dins i fora de l’aula com de relacions amb companys i professorat i des de l’inici es fomenta la implicació dels professionals del departament d’orientació dels centres a través, per exemple, dels PIM (pla d’impuls i millora), d’actuacions a nivell de tutoria de grup o de docència directa d’alguna matèria transversal. També s’informa de l’existència dels equips de mediació per a la resolució de conflictes entre iguals i dels programes de detecció i acció sobre el bullying”, apunta Galiana.

UN PAS NATURAL

Al seu torn, la psicòloga Ana Asensio afirma que, “tot i que els canvis causen incertesa, cal trobar l’equilibri”. “Ni hem de buscar-los contínuament per estimular-nos ni hem de defugirlos quan se’ns presenten”, prossegueix. Per a Asensio, la vida “esdevé un canvi d’etapa continu, físicament i madurativament, d’amics, d’escola, de professors, etc.” És per això que recomana “no deixar-se portar per la por o per un instint protector excessiu i abraçar el canvi com una cosa natural i constructiva, que va unida a la vida i és el que fa possible la nostra evolució”. Per a la psicòloga, “no hi ha dubte que la perseverança i el fet d’entendre les circumstàncies com a reptes i oportunitats enriquirà la nostra vida”.

Si el que han d’afrontar és un canvi d’escola, Asensio recomana a les famílies “estar en contacte amb el nou centre, conèixer-lo de prop, saber-ne la metodologia i el professorat i intentar acompanyar els nostres fills durant el procés”. “Que escola i família vagin de bracet serà la millor garantia d’èxit”, assegura. És important, també, “observar si el nostre fill o filla va content a escola i donar-li temps i espai perquè s’hi adapti, conegui els companys i es faci el seu propi lloc en el grup i el nou espai”. Per vèncer la sensació de vertigen que normalment acompanya els pares quan el seu fill debuta a l’institut, la psicòloga recomana “haver desenvolupat una actitud de confiança cap al fill, i estar tranquils si a casa col·labora i es mostra responsable i respectuós, si va bé en els estudis, si compleix els horaris, si fa un bon ús dels diners i el seu caràcter es manté estable, sense alteracions de conducta, etc.”